Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.

Jorge Ribalta, Premi Nacional de Fotografia 2024


El jurat ha elegit l’artista per “la seva extensa trajectòria artística, curatorial i crítica” i ha valorat especialment “la seva contribució a la revisió de la fotografia documental i la seva historiografia des de la pràctica artística, la investigació i el pensament, així com l’assentament d’una consideració del fet fotogràfic a partir de la seva història política, establint el vincle de la fotografia amb els moviments obrers, la cultura del treball i la perspectiva de classe”.

Jorge Ribalta
Jorge Ribalta ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia, corresponent a l’any 2024, a proposta del jurat reunit avui. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura, està dotat amb 30.000 euros.

El jurat ha elegit l’artista per “la seva extensa trajectòria artística, curatorial i crítica” i ha valorat especialment “la seva contribució a la revisió de la fotografia documental i la seva historiografia des de la pràctica artística, la investigació i el pensament, així com l’assentament d’una consideració del fet fotogràfic a partir de la seva història política, establint el vincle de la fotografia amb els moviments obrers, la cultura del treball i la perspectiva de classe”.

Així mateix, el jurat ha destacat “la seva projecció internacional des dels inicis de la seva carrera i els seus recents projectes que consagren la seva dimensió creativa, el seu rigor curatorial i la seva aportació a una mena de contra-història nacional i europea que revisa la identitat com a artefacte cultural”.

El premi va reconèixer en la seva passada edició Laia Abril, unint-se a una àmplia llista de guardonats, entre els quals es troben Cristóbal Hara, Pilar Aymerich, Ana Teresa Ortega Aznar, Montserrat Soto o Leopoldo Pomés, entre d’altres.

Biografia


Jorge Ribalta (Barcelona, 1963) és artista, investigador, editor i comissari. Amb una àmplia trajectòria, la seva primera exposició va tenir lloc a Barcelona a finals dels anys 80 i, a partir d’aquell moment, va gaudir de diverses estades als Estats Units i la seva obra va formar part de l’exposició New Photography 10, la influent selecció internacional anual d’artistes emergents que organitza The Museum of Modern Art [MoMA]. Des de llavors, la seva obra, que ha tingut diferents interessos, des de la poètica del naturalisme fins a la faceta documental, s’ha pogut veure en exposicions col·lectives i individuals tant als Estats Units com a Espanya o França. I les seves fotografies formen part de col·leccions tan rellevants com la del Museu Reina Sofia de Madrid.

A més, gran part de la seva carrera professional l’ha dedicat al comissariat d’exposicions tant d’artistes consagrats nacionals i internacionals com Manolo Laguillo, Helen Levitt o Joan Colom, així com d’exposicions col·lectives centrades en la fotografia documental i històrica, com ara Una llum dura, sense compassió. El moviment de la fotografia obrera, 1926-1939 (Museu Reina Sofia, 2011), Barcelona. La metròpolis en l’era de la fotografia, 1860-2004 (La Virreina, 2016), A Espanya. Fotografia, encàrrecs, territoris (Museu ICO, 2021), Genealogies documentals. Fotografia 1848-1917 (Museu Reina Sofia, 2022) o Una ciutat desconeguda sota la boira. Noves imatges de la Barcelona dels barris (MACBA, 2024).

Una altra de les facetes que ha desenvolupat és la de gestor cultural, com a director del Departament de Programes Públics del Museu d’Art Contemporani de Barcelona [MACBA] entre 1999 i 2009, i la d’editor de llibres de fotografia. A més, publica regularment articles a La Vanguardia, així com en diversos mitjans.

Jurat
El jurat, presidit per Isaac Sastre de Diego, director general de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura, i actuant com a vicepresidenta, Mercedes Roldán Sánchez, subdirectora general de Museus Estatals, ha estat format per Laia Abril Hernández, Premi Nacional de Fotografia 2023; María Santoyo Jiménez-Laiglesia, directora de PHotoESPAÑA; Valentín Vallhonrat Ghezzi, fotògraf i director artístic del Museu de la Universitat de Navarra; Nadia Arroyo Arce, directora de Cultura de Fundació MAPFRE; Angélica da Silva Santos (Angélica Dass), fotògrafa; María Jesús Díez Miguel, directora del DA2 Domus Artium 2002 de Salamanca; Gonzalo Romero de Loresecha, editor d’art; i María Oliva María Rubio, comissària i historiadora de l’art, a proposta de Mujeres e…


Descubre más desde Isidora Canarias

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.

Related Posts

Cléopâtre, reine de légende

Christian-Georges Schwentzel, Université de Lorraine Cheffe d’État, séductrice ou déesse : les récits qui entourent Cléopâtre sont nombreux, modelés par des stratégies politiques et souvent empreints de sexisme. L’exposition « Le mystère…

Read more

Una nueva caverna platónica: ¿es la IA coautora del libro ‘Hipnocracia’?

Ronald Forero-Álvarez, Universidad de La Sabana La reciente publicación del libro Hipnocracia: Trump, Musk y la nueva arquitectura de la realidad ha sacudido el mundo académico. No lo ha hecho…

Read more

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Los textos de Opinión

Una “invasión” sin freno: los visitantes premiados y los residentes penalizados en Canarias

Una “invasión” sin freno: los visitantes premiados y los residentes penalizados en Canarias

María Zambrano: pensar a fuego lento

María Zambrano: pensar a fuego lento

Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

La tarde en que Borges vaticinó su muerte

La tarde en que Borges vaticinó su muerte

Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

Rearme

Rearme

Limerencia: el lado oscuro del amor

Limerencia: el lado oscuro del amor
España desestimada

La vacuidad, el individuo y el ser social

La vacuidad, el individuo y el ser social
Detección de la violencia en etapas

Las mujeres en el imperio español (III)

Las mujeres en el imperio español (III)

Descubre más desde Isidora Canarias

Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

Seguir leyendo

Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.