Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.

El Ministeri de Cultura conclou la restauració de tres retaules de la Catedral de Cuenca


La intervenció, a càrrec de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), ha tingut una durada de nou mesos i ha suposat una inversió de 255.930 euros. Demà tindrà lloc una presentació oberta al públic on els tècnics de l’IPCE donaran a conèixer el procés que s’ha dut a terme i els resultats obtinguts.

El Ministeri de Cultura, a través de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), ha conclòs la restauració de tres retaules de gran valor històric-artístic de la Catedral de Cuenca. Amb una inversió de 255.930 euros, la intervenció ha consistit en la conservació i restauració de tres conjunts del segle XVI: el retaule de l’Assumpció, de Gonzalo de Castro; el retaule de Sant Gregori i el retaule de l’Assumpció, de Gómez El Vell i taller.

Els tres retaules estaven situats en diferents estances i capelles de la catedral i presentaven deficiències en el seu estat de conservació. En general, les pintures, la fusteria i les escultures estaven danyades i enfosquides per l’oxidació dels vernissos i l’acumulació de brutícia.

Els treballs, dirigits per l’IPCE, s’han desenvolupat al llarg de nou mesos. La fase inicial va consistir en els estudis físics i químics per investigar la composició dels materials i establir l’estat de deteriorament de les peces. Posteriorment, es van realitzar els treballs de reforç i consolidació de suports per retornar l’estabilitat estructural dels retaules amb un sistema d’ancoratge al mur adequat. I finalment, es va procedir al tractament orientat a retornar la qualitat artística de les pintures sobre taula i la fusteria amb processos de fixació de la pintura i neteja.

El desafiament per recuperar la planta original


El cas més paradigmàtic ha estat el del retaule de l’Assumpció, de Gonzalo de Castro, que havia patit una remodelació de la seva estructura original, passant de tenir planta recta original a una estructura poligonal perquè encaixés en el mur de la capella on es va ubicar. A més, faltava la seva taula central, una pintura sobre taula que es conservava al Museu Catedralici i la pertinença original al retaule es va constatar gràcies a la investigació històrico-artística i els estudis físics i químics de la intervenció. Després de la seva restauració, la taula ha estat retornada a la seva ubicació original al retaule, al qual també se li ha restituït la seva composició original en planta recta.

Els tres retaules renaixentistes restaurats ja es poden admirar en la seva ubicació actual: el retaule de l’Assumpció, de Gonzalo de Castro, a la Capella dels Pozo, situada a la part posterior de l’absis de la Capella Major, a la girola; el de l’Assumpció, de Gómez el Vell i taller, a la paret sud de l’antesala capitular; i el de Sant Gregori, a la paret sud de l’ante sacristia.

Context històric i estil


La Catedral de Cuenca va iniciar la seva construcció al segle XII, sobre una antiga mesquita àrab, sota el regnat d’Alfons VIII. Tot i una cronologia que la inclouria dins de l’estil tardoromànic del regne espanyol, és considerada la primera catedral gòtica de Castella, l’estil del qual va poder provenir d’arquitectes procedents del nord de França. Els tres retaules es van realitzar específicament per a la catedral i de dos d’ells se coneix el taller que els va realitzar. Tots dos pertanyen al corrent pictòric més important de l’art conquense del segle XVI, iniciat per Gonzalo de Castro amb els seus fills Diego i Pedro (Retaueule de l’Assumpció de la girola), que va continuar amb el seu gendre Martín Gómez el Vell i els seus descendents a través de diverses generacions (Retaule De l’Assumpció de l’antesala capitular).

El primer Renaixement es va introduir a Cuenca durant les primeres dècades del segle XVI gràcies a Juan de Borgoña, l’artista més important que treballa a Castella en aquell moment. Va introduir el nou estil procedent d’Itàlia, que es va anar fusionant amb l’hispanoflamenc imperant. Aquest moment de transició del gòtic al renaixentista es fa palès en aquests tres retaules.

Presentació pública Demà 18 d’octubre a les 12 hores, en el marc de la programació cultural del Dia de la Catedral que se celebra anualment, l’equip de restauració de l’IPCE explicarà al públic assistent el procés que s’ha dut a terme durant la intervenció i els resultats obtinguts


Descubre más desde Isidora Canarias

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.

  • Related Posts

    Cléopâtre, reine de légende

    Christian-Georges Schwentzel, Université de Lorraine Cheffe d’État, séductrice ou déesse : les récits qui entourent Cléopâtre sont nombreux, modelés par des stratégies politiques et souvent empreints de sexisme. L’exposition « Le mystère…

    Read more

    Una nueva caverna platónica: ¿es la IA coautora del libro ‘Hipnocracia’?

    Ronald Forero-Álvarez, Universidad de La Sabana La reciente publicación del libro Hipnocracia: Trump, Musk y la nueva arquitectura de la realidad ha sacudido el mundo académico. No lo ha hecho…

    Read more

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Los textos de Opinión

    Una “invasión” sin freno: los visitantes premiados y los residentes penalizados en Canarias

    Una “invasión” sin freno: los visitantes premiados y los residentes penalizados en Canarias

    María Zambrano: pensar a fuego lento

    María Zambrano: pensar a fuego lento

    Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

    Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

    La tarde en que Borges vaticinó su muerte

    La tarde en que Borges vaticinó su muerte

    Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

    Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

    Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

    Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

    Rearme

    Rearme

    Limerencia: el lado oscuro del amor

    Limerencia: el lado oscuro del amor
    España desestimada

    La vacuidad, el individuo y el ser social

    La vacuidad, el individuo y el ser social
    Detección de la violencia en etapas

    Las mujeres en el imperio español (III)

    Las mujeres en el imperio español (III)

    Descubre más desde Isidora Canarias

    Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

    Seguir leyendo

    Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.