Els socialistes contra el terrorisme a finals del segle XIX Els mètodes terroristes, exercits per una part de l’anarquisme, sempre van ser enèrgicament condemnats pel Partit Socialista.

El Socialista 1894 Exemplar d’El Socialista del 3 de setembre de 1894.

Eduardo Montagut

En el Manifest que van elaborar els delegats del IV Congrés del PSOE de l’any 1894 es va manifestar que era un “error gros” atribuir al Partit Socialista “aspiracions innobles”. El Partit mai havia pretès destruir propietat alguna, ni, per descomptat, atemptar contra les persones propietàries. El que es pretenia era transformar la propietat i destruir les institucions privilegiades, considerades com a caduques. Els socialistes mai haurien demostrat amb paraules o fets que fossin partidaris de destruir la riquesa, ni d’arrebatar la vida a cap dels seus posseïdors.

En el Partit Socialista, defensor sempre de l’“acció comuna i organitzada del proletariat” com a mitjà per acabar contra els antagonismes i odis, no cabien els partidaris de la propaganda pel fet. Això ocorria en “un altre camp”, que era considerat, al judici dels socialistes, com un on es podien trobar afinitats amb l’“esperit burgès” on figuraven aquells que es proposaven, mitjançant la realització d’actes individuals, modificar l’ordre social.

El PSOE volia organitzar al proletariat, realitzar una tasca pedagògica i oferir-li una disciplina i cohesió per millorar el seu estat

Els socialistes haurien estat els primers en combatre aquest procediment perquè era qualificat de “brutal i erroni”, però que també, en última instància, servia a la classe expoliadora perquè usava els atemptats per minvar les llibertats polítiques i perseguir a tots els elements actius del proletariat. El PSOE no volia fer volar edificis ni arrencar la vida a explotadors o als seus defensors, sinó organitzar al proletariat, realitzar una tasca pedagògica i oferir-li una disciplina i cohesió per millorar el seu estat tant com fos possible i perquè aconseguís en el futur la implantació de la igualtat social.

Socialisme i democràcia en 1915 Però, d’altra banda, en el seu V Congrés (setembre de 1899 a València) el PSOE va acordar protestar enèrgicament contra la pròrroga acordada pels poders públics a favor de la llei d’excepció que condemnava la propaganda anarquista, a més de persistir en la campanya de revisió del Procés de Montjuïc, fins a aconseguir que es fes justícia a les víctimes de “bàrbars turments”, però sense prendre part en cap acte on es demanés venjança, ni en manifestacions que poguessin produir fets violents.

En conclusió, els mètodes terroristes, exercits per una part de l’anarquisme, sempre van ser enèrgicament condemnats pel Partit Socialista, però també es van combatre aquelles decisions preses pel poder per reprimir als anarquistes, i al moviment obrer en general, sense discriminació. Ni terrorisme de grups o individus, ni terrorisme d’Estat.

Podem acudir als números del tres de setembre de 1894 i del vint-i-dos de setembre de 1899 d’El Socialista, com a font.