Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.

La protesta per l’explotació dels treballadors en la sega de 1929, per Eduardo Montagut

El treball sense fixar prèviament el salari era una evident forma d’explotació. Es pagava menys i hi havia ocultació de fanegues de terra segades.

Els socialistes es van queixar al mes de juny de 1929 de la situació laboral i salarial que, pel que sembla, era molt comuna al centre i sud d’Espanya en l’àmbit rural. Davant la sega, arribaven notícies, especialment de províncies castellanes, andaluses i extremenyes, que els patrons volien que les feines de la collita es fessin pel sistema de destall, encara que el de jornal tampoc semblava gaire millor, com tindrem ocasió de veure.

El treball sense fixar prèviament el salari era una evident forma d’explotació. Es pagava menys i hi havia ocultació de fanegues de terra segades. Pel que sembla, era comú que per fanega i quart segat el treballador cobrava l’import d’una. Però el problema principal tenia a veure, precisament, amb la negativa dels patrons a fixar prèviament el salari, establint-lo després d’haver realitzat el treball, de manera que als treballadors no els quedava altra opció que acceptar el preu establert. Allà on hi havia organització obrera s’havia aconseguit arribar a acords, però on no existia, els obrers havien hagut de «entregar-se sense condicions».

Amb el sistema de destall es pagava la sega d’una fanega de terra entre 15 i 17 pessetes. Com que aquesta extensió de terra no la podia segar un home, en cas que el blat es presentés bé, en menys de tres jornades d’unes quinze hores cadascuna, el jornal que s’aconseguia era ínfim, com podem calcular. En altres poblacions es treballava a jornal, però sempre establert pels patrons. En general, la patronal es posava d’acord, com en el cas de Jaén, on s’havia fixat un salari de 18 rals per tretze hores de treball.

En altres llocs, el jornal era de cinc pessetes o cinc i mitja, però amb un augment de la jornada, ja que arribava a quinze o més hores diàries. Treballar a jornal, per tant, tampoc semblava gaire millor. La patronal havia aconseguit, allà on no hi havia organització obrera, pagar l’hora de treball de sega a trenta-cinc cèntims. Així doncs, els obrers arribaven a treballar unes tretze hores diàries de mitjana a ple sol a raó d’aquest jornal.

Hem treballat amb el número 6354 de El Socialista del 21 de juny de 1929.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


Descubre más desde Isidora Canarias

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.

Related Posts

Cléopâtre, reine de légende

Christian-Georges Schwentzel, Université de Lorraine Cheffe d’État, séductrice ou déesse : les récits qui entourent Cléopâtre sont nombreux, modelés par des stratégies politiques et souvent empreints de sexisme. L’exposition « Le mystère…

Read more

Miseria en las escuelas españolas a finales de los años veinte

Eduardo Montagut Los socialistas españoles denunciaron en diciembre de 1928 la situación de miseria que padecían la mayoría de las escuelas rurales y urbanas, justo cuando comenzaba el invierno y…

Read more

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Los textos de Opinión

Una “invasión” sin freno: los visitantes premiados y los residentes penalizados en Canarias

Una “invasión” sin freno: los visitantes premiados y los residentes penalizados en Canarias

María Zambrano: pensar a fuego lento

María Zambrano: pensar a fuego lento

Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

La tarde en que Borges vaticinó su muerte

La tarde en que Borges vaticinó su muerte

Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

Rearme

Rearme

Limerencia: el lado oscuro del amor

Limerencia: el lado oscuro del amor
España desestimada

La vacuidad, el individuo y el ser social

La vacuidad, el individuo y el ser social
Detección de la violencia en etapas

Las mujeres en el imperio español (III)

Las mujeres en el imperio español (III)

Descubre más desde Isidora Canarias

Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

Seguir leyendo

Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.