Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.

«Resiliència entre runes: La història d’Ahmed Abu Aita i la lluita per reconstruir a Gaza», por Juan Bernabéu

En una nit fosca, amb el cel encapotat per núvols de cendra i dolor, Ahmed Abu Aita es trobava assegut sobre les runes del que havia sigut el seu llar, enmig del campament de Jabalia, al nord de la Franja de Gaza. El seu cor batia a l’uníson amb el pols lent i trist d’una ciutat devastada. Des del fatídic 20 d’octubre de 2023, quan un bombardeig va esborrar de la terra la seva casa i va prendre les vides de 45 membres de la seva família, la vida d’Ahmed havia canviat per sempre.

Els records d’aquell dia es repetien una i altra vegada en la seva ment, com una pel·lícula que no es pot aturar. Recordava com, després de l’explosió, va despertar sota els escombraries de la casa d’un veí, la seva pròpia llar reduïda a no res més que pols i records. Va estar dos dies sota les runes, cridant desesperadament per ajuda, fins que un veí va sentir els seus crits i va venir al seu rescat.

Ara, gairebé un any després, Ahmed i els 12 membres supervivents de la seva família vivien en una aula de l’escola de l’Agència de la ONU per a Refugiats Palestins (UNRWA) a Beit Lahia. L’espai reduït contrastava durament amb l’ampli apartament que havien habitat anteriorment. La pèrdua no era només material; era emocional, profunda i incessant.

Amb els ulls plens de tristesa però amb una determinació que brotava de les arrels de la seva ànima trencada, Ahmed mirava els escombros de la que havia sigut la fàbrica de formatges i productes lactis de la seva família. Aquest negoci familiar no només havia alimentat a la seva comunitat sinó que havia estat un lloc de reunió, d’esperança. Malgrat tot, ell estava decidit a reconstruir, a fer reviure l’empresa per honorar el nom del seu pare i per retornar una certa normalitat i dignitat a les vides dels que havien sobrevivut.

Jonathan Whittall, un oficial humanitari que treballava per la Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides a Gaza, reflectia sobre la realitat que envoltava la vida d’Ahmed i de milions com ell. La falta d’aigua potable, el col·lapse del sistema sanitari, i la dificultat extrema per obtenir menjar i recursos bàsics eren desafiaments diaris. Molts a Gaza se sentien condemnats, com si la mort fos l’única certesa en un futur incert.

Mentre Ahmed contemplava els escombros, somiava amb el retorn dels seus pares, la seva esposa, el seu fill; somiava amb la possibilitat de veure el seu fill ferit, actualment en tractament a Qatar. Desitjava, més que res, que la vida pogués tornar al que era abans de la guerra. Amb una veu trencada però plena d’esperança, va afirmar que no es rendirien, que reconstruirien tot el que havien perdut i que, malgrat tot, tornarien més forts que abans.

Aquesta és la història d’Ahmed Abu Aita, un relat de pèrdua incommensurable i de la inextingible flama de l’esperança, que ni la guerra ni la devastació poden apagar completament.


Descubre más desde Isidora Canarias

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.

  • Related Posts

    La palabra como fusil

    Rosa Amor del Olmo En el Siglo de Oro español las plumas cargaban más pólvora que las pistolas. Los escritores no solo creaban obras maestras; también libraban duelos verbales encendidos,…

    Read more

    ‘Naide’ y ‘perfición’: cómo hablaba y escribía Teresa de Jesús

    Belén Almeida Cabrejas, Universidad de Alcalá Estos días se habla de santa Teresa de Jesús, la escritora mística española del siglo XVI. Su tumba, en la localidad salmantina de Alba…

    Read more

    Deja una respuesta

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Los textos de Opinión

    Una “invasión” sin freno: los visitantes premiados y los residentes penalizados en Canarias

    Una “invasión” sin freno: los visitantes premiados y los residentes penalizados en Canarias

    María Zambrano: pensar a fuego lento

    María Zambrano: pensar a fuego lento

    Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

    Carta abierta a doña Francina Armengol, Presidente del Congreso de los Diputados

    La tarde en que Borges vaticinó su muerte

    La tarde en que Borges vaticinó su muerte

    Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

    Kant y el teniente Rufino, por Juan Antonio Tirado

    Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

    Hannah Arendt (1906/1975) una pensadora del siglo XX que hay que reeleer en el XXI

    Rearme

    Rearme

    Limerencia: el lado oscuro del amor

    Limerencia: el lado oscuro del amor
    España desestimada

    La vacuidad, el individuo y el ser social

    La vacuidad, el individuo y el ser social
    Detección de la violencia en etapas

    Las mujeres en el imperio español (III)

    Las mujeres en el imperio español (III)

    Descubre más desde Isidora Canarias

    Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

    Seguir leyendo

    Esta página utiliza cookies para mejorar su experiencia. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo.